---

- CiU es mostra raonablement satisfeta perquè finalment s’ha aconseguit desencallar la negociació de l’Estatut i s’ha assolit un acord que suposa un important salt endavant per Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que això ha estat possible gràcies a la capacitat negociadora de CiU, i en concret la d’Artur Mas.

- CiU destaca que de no haver-se fixat un objectiu ambiciós i a llarg termini durant la redacció de l’Estatut a Catalunya, ara no s’hagués pogut aconseguir un acord satisfactori pel país. D’haver triomfat les tesis del PSC-PSOE, i en part també les d’ERC, que pretenien aprovar al Parlament un Estatut de curta volada, ara estaríem parlant que d’un avenç imperceptible de l’autogovern de Catalunya.



- Així mateix, cal deixar molt clar que Convergència i Unió no renuncia a completar en els propers anys els objectius marcats per l’Estatut aprovat al Parlament. El 30 de setembre vam marcar l’horitzó polític de Catalunya per als propers anys, CiU treballarà per culminar-lo.

- CiU destaca que gràcies a l’acord Mas-Zapatero s’ha aconseguit resoldre el tema del finançament i el de la definició de Catalunya, dues de les qüestions vertebrals de l’Estatut, i condicions indispensables perquè Convergència i Unió pogués donar suport a l’Estatut:

Finançament

- Cal destacar que el model de finançament pactat ara entre CiU i el PSOE és millor que el que el tripartit va acordar inicialment, durant la redacció de l’Estatut al Parlament.

- L’acord és important perquè suposa trencar amb el model fins ara vigent. És per tant, un model nou: es limita la solidaritat, Catalunya surt de la Lofca, i s’inicia, inevitablement, el camí cap a una única agència tributària a Catalunya.

- Agència tributària catalana. En els propers dos anys, a Catalunya hi haurà una agència tributària catalana i una d’espanyola. El 2008, es crearà un consorci entre la Generalitat i l’Estat, que s’encarregarà de recaptar l’IRPF, l’IVA i els impostos especials. Mentrestant, l’agència espanyola seguirà recaptant l’Impost de Societats. L’agència consorciada, que inicialment tindrà una composició paritària Generalitat-Estat, podria acabar tenint una composició proporcional al percentatge d’impostos recaptats per cada nivell institucional. Així, per exemple, si Catalunya recapta el 60% del total dels impostos, i l’Estat el 30%, la composició de l’agència hauria de ser 60%-30%. Igualment, s’aspira que l’impost de societats també passi a ser recaptat per l’agència consorciada catalana.

- Nova cistella d’impostos per a Catalunya.

IRPF. La Generalitat obtindrà el 50% d’aquest impost, en lloc del 33% actual.

IVA. Es passa del 35% al 50%.

Impostos especials (alcohol, tabac i carburants). Un 58% de la recaptació es quedarà a Catalunya, en lloc del 40% vigent.

-Inversió en infraestructures equivalent al PIB. El govern espanyol es compromet que la inversió a Catalunya durant els propers set anys sigui idèntica al nostre Producte Interior Brut (18,5%). Així, Catalunya podria rebre uns 3.000 milions extres per a inversions fins al 2014.

- Revisió dels criteris de solidaritat:

- S’estableix el principi d’ordinalitat. Així, per exemple, la comunitat que ocupi el quart lloc en generació de riquesa (PIB per càpita) no podrà veure disminuir la seva posició en el rànquing després de la redistribució territorial dels recursos (renda disponible per càpita), i per tant seguirà ocupant la quarta posició.

- Per primera vegada, s’atorga un caràcter finalista als fons d’anivellament per a les comunitats més pobres. Així, aquests s’hauran de destinar exclusivament a serveis bàsics (sanitat, ensenyament i serveis socials).

- L’Estatut per sobre de la LOFCA. Finalment, ha triomfat el criteri de la proposta catalana i l’Estatut tindrà prevalença per sobre de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca), tot el contrari del que passa en l’Estatut vigent, el qual conté una clàusula de remissió total a la LOFCA.

- L’acord de finançament es podrà revisar cada cinc anys sense necessitat de reformar l’Estatut.

Definició de Catalunya

- Catalunya és una nació. El preàmbul del nou Estatut contindrà la següent redacció: “El Parlament de Catalunya recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania catalana, ha definit de forma àmpliament majoritària Catalunya com una nació”. Pel que fa a l’articulat, es mantindrà definició de nacionalitat, igual que en l’Estatut vigent. - CiU no amaga que la qüestió de la definició de Catalunya com a nació en l’articulat de l’Estatut era un aspecte fonamental. No obstant això, l’oposició que ha mostrat Zapatero en aquesta qüestió, originada per la pressió del PP, però també pels sectors més espanyolistes del PSOE, han fet que aquesta reclamació fos inviable en aquests moments. Insistir que nació sortís a l’articulat suposava carregar-se l’Estatut. Així mateix, cal destacar que la inclusió d’aquest concepte en el preàmbul suposa que les Corts, per primera vegada, accepten que Catalunya és una nació, cosa que és un èxit sense cap mena de dubte.


- CiU lamenta l’actitud que ha tingut el president de la Generalitat durant tota la negociació de l’Estatut a les Corts. El fet és que Maragall ha tingut un paper absolutament nul i ha quedat al marge de la negociació, sobretot per voluntat pròpia, però també per voluntat del PSOE, que no confia amb el president del PSC-PSOE. Com es pot entendre que la primera figura institucional de Catalunya hagi passat d’aquesta manera de la negociació més important de la legislatura i dels propers anys?

- Cal fer evident que si la negociació de l’Estatut ha sortit del carreró on estava ha estat gràcies a l’esperit negociador de CiU, que malgrat ser un partit a l’oposició a Catalunya i no ser soci prioritari del PSOE, ha fet valer el seu sentit de país per tirar endavant un text, tot i que amb l’exigència perquè els continguts fossin bons per Catalunya.

- CiU creu que si ERC no se suma a l’acord té dues opcions. D’una banda, pot intentar millorar-lo i de l’altra, dir no a l’Estatut, cosa que suposaria que immediatament caldria convocar eleccions a Catalunya. Malgrat tot, CiU adverteix a ERC que en cap no aconseguirà introduir nació a l’articulat, ja que el PSOE s’hi nega en rodó.

- CiU considera que amb l’acord assolit, el PP es queda sense discurs, ja que l’argument que ha utilitzat els darrers mesos contra Catalunya i contra Zapatero –l’Estatut trenca Espanya- queda sense cap mena de substanciació. I els primers que desacreditaran la direcció dels populars seran els presidents de comunitats autònomes governades pel PP, que s’apuntaran a demanar el mateix finançament que el que ha pactat Catalunya.

CiU ha demostrat un cop més la seva manera de fer basada en la fermesa en defensa d’uns determinats postulats, així com la responsabilitat de país. Convergència i Unió ha estat la força decisiva per desencallar la negociació de l’Estatut i assolir un acord amb el PSOE, sense que això suposés renunciar a uns continguts bons per Catalunya. És evident, però, que l’Estatut del Parlament no s’ha pogut aprovar íntegre, cosa que suposa que l’objectiu dels propers anys serà l’assoliment d’aquest horitzó.

0 comentaris afegir comentari